Moneda social

(…) Un acord dins d’una comunitat de fer servir alguna cosa com a mitjà d’intercanvi (…)

Lietaer, Bernard (2005)
<<El futuro del dinero>> Longseller

La moneda social no neix amb la voluntat d’anul·lar o substituir la moneda tradicional, sinó desenvolupar els aspectes socials positius on aquesta no arriba, tot fomentant llaços entre productores i consumidores de productes locals.

Localment, es promou l’ús d’aquesta moneda alternativa per al pagament de béns i serveis locals. Habitualment un percentatge variable es paga amb moneda social.

Al territori trobem moltes monedes socials i en diferents suports i formats, des de plataformes digitals  fins a billets físics. Normalment, s’adquireixen mitjançant l’intercanvi de serveis en el marc dels bancs del temps, xarxes d’intercanvi, o amb la “compra” amb moneda de curs legal.

  • Fomenten l’economia local, generant més riquesa i accelerant el consum i la producció local.
  • Impedeixen les bombolles econòmiques, ja que no es poden acumular i no son d’ús fora del seu àmbit d’aplicació, fugint així de l’especulació, la inflació o la deflació.
  • Impulsa les relacions comunitàries, creant una identitat pròpia del territori on està implementada.
  • Genera empoderament ciutadà: La moneda social existeix d’acord la riquesa que creen les seves usuàries amb els seus béns i serveis.

Les monedes socials virtuals

El CES Community Exchange System és una interfície informàtica online, traduïda a 22 idiomes, acollida per més de 700 comunitats de 62 països, que permet tota mena de transaccions, venda i compra de béns i serveis, afavorint la seva traçabilitat.

A Biscaia, l’Ekhi (‘Sol’ en euskera), combina la moneda física amb la moneda digital mitjançant un aplicatiu per a smartphones.

Amb vocació d’esdevenir monedes d’ús més extens, neixen la Faircoin i la Freicoin, criptomonedes que empren la tecnologia dins l’àmbit de seguretat, desenvolupada per Bitcoin.